Les IV Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’Emergències en l’Àmbit Portuari reuneixen experts i professionals per compartir experiències sobre riscos químics, drons, coordinació operativa i resposta davant d’emergències complexes
El Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona ha acollit les IV Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’Emergències en l’Àmbit Portuari, una trobada que ha servit per compartir experiències i analitzar els principals reptes de la seguretat als ports. Les sessions han abordat qüestions com la gestió de les mercaderies perilloses, les emergències químiques, l’ús de drons, la intervenció en accidents marítims i la coordinació entre els diferents cossos i organismes.
Al llarg de les jornades, els ponents han coincidit en la necessitat de reforçar la cooperació institucional, actualitzar els protocols i garantir una formació especialitzada. També han subratllat la importància de disposar de recursos humans i tècnics adequats i d’incorporar noves tecnologies per anticipar els riscos i millorar la protecció de les persones, les infraestructures i l’entorn portuari.
La seguretat com a cultura organitzativa
El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, ha inaugurat les jornades defensant que la seguretat ha de formar part de la cultura de les organitzacions i anar més enllà del compliment normatiu. Ha remarcat la necessitat de reforçar la prevenció, la planificació i la coordinació entre administracions, cossos d’emergència, forces de seguretat i empreses per fer front a uns riscos cada vegada més complexos i interconnectats. Entre els principals reptes actuals, ha assenyalat el canvi climàtic, els fenòmens meteorològics extrems i les amenaces de ciberseguretat.
Per la seva banda, Pedro García, director d’Explotació de Ports de l’Estat, ha destacat el paper estratègic del Port de Tarragona com a infraestructura energètica de referència a la Mediterrània, així com la diversificació de l’activitat portuària, amb tràfics com els cereals, altres productes agroalimentaris i els vehicles. També ha defensat la cooperació entre autoritats portuàries i administracions per afavorir l’intercanvi de coneixement. En aquest sentit, ha exposat les iniciatives de Ports de l’Estat per reforçar la seguretat, entre les quals hi ha l’impuls d’un grup de treball tècnic i l’actualització de la normativa sobre mercaderies perilloses als ports.
Experiència i coordinació per afrontar les emergències
Jesús Teva, cap de Divisió de Seguretat Integral de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha analitzat els reptes actuals de la seguretat portuària, condicionats per la diversificació de les activitats i la convivència entre els usos industrials i els vinculats al turisme i als creuers.
Teva ha repassat els aprenentatges dels incendis dels anys 2014 i 2021, que han contribuït a millorar la preparació i la resposta davant les emergències. El primer va evidenciar la necessitat de formar específicament els bombers en riscos marítims, mentre que el segon va posar de manifest els avenços en l’automatització de la resposta i en la coordinació dels equips d’intervenció. També ha reivindicat la professionalització, la formació especialitzada i una dotació adequada de recursos humans i materials, i ha destacat el potencial dels drons per obtenir informació en temps real.
Per la seva part, Leandro Melgar, cap de l’Àrea de Seguretat de la Direcció d’Explotació de Puertos del Estado, ha defensat l’actualització del Reglament d’admissió, manipulació i emmagatzematge de mercaderies perilloses als ports per disposar d’un marc normatiu més clar, homogeni i eficient. La revisió ha de permetre delimitar les competències dels agents implicats, reforçar la formació especialitzada dels operadors i millorar els plans de protecció i d’emergència. Amb aquesta finalitat, s’està constituint un grup de treball amb experts de diferents autoritats portuàries que elaborarà una proposta d’actualització per fases.
L’oficial de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, Lluís Domingo, ha abordat les dificultats d’intervenir en accidents amb risc químic a bord de vaixells atracats. Ha subratllat que aquests incidents requereixen una resposta coordinada i adaptada a les particularitats de l’entorn portuari. Per planificar la intervenció, ha remarcat la importància de disposar d’informació precisa sobre els productes implicats, les condicions meteorològiques i l’abast potencial de l’incident, a fi de delimitar zones segures, planificar els accessos i dimensionar els recursos necessaris.
Abans de la primera puasa d’aquestes jornades, Guillem Marcet, Duty Officer del Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències (ERCC) de la Unió Europea, ha exposat la intervenció europea en l’emergència del metaner Arctic Metagaz, avariat en aigües internacionals davant la costa de Líbia. L’actuació va combinar suport tècnic especialitzat, observació per satèl·lit de l’Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA) i assessorament a les autoritats líbies per identificar els danys en un dels tancs de gas natural liquat i avaluar els riscos d’incendi, explosió i contaminació del Mediterrani. El cas ha servit per posar en relleu la importància de la coordinació internacional en la gestió d’emergències marítimes complexes i en la reducció dels riscos per a les persones i el medi ambient.
El POLEX Vigo 2026 posa en valor la coordinació institucional
La primera taula rodona ha analitzat les lliçons de l’exercici nacional POLEX Vigo 2026, especialment pel que fa a la coordinació entre organismes i a la resposta davant d’emergències complexes, com ara l’incendi d’un vehicle elèctric en l’entorn portuari.
Hi han participat Federico Navarro, de la Direcció General de la Marina Mercant; Leandro Melgar, de Puertos del Estado; Juan José Martín, de l’Autoritat Portuària de Vigo; José Manuel Allegué, de Salvament Marítim, i Oriol Pellisa, dels Bombers de la Generalitat. Els participants han compartit experiències sobre la coordinació entre organismes i la capacitat de resposta conjunta. La sessió ha estat moderada per Íñigo Landeta, cap del Centre de Salvament de Tarragona de Salvament Marítim.
Els ponents han destacat que els exercicis conjunts permeten conèixer millor les funcions i les capacitats de cada organisme, anticipar l’evolució de les emergències i generar confiança entre els equips d’intervenció. També han posat en valor el model de col·laboració entre el Port de Tarragona i els Bombers de la Generalitat com a exemple de bones pràctiques que es podria estendre a altres ports. En les emergències a bord, han remarcat especialment el paper de Salvament Marítim i de Capitania Marítima, que aporten el coneixement de l’entorn marítim necessari per facilitar la intervenció dels bombers. La sessió ha conclòs amb la voluntat d’ampliar aquest model de cooperació i incorporar-hi més organismes en futurs exercicis.
Els drons, una eina per millorar la vigilància i la resposta
La segona taula rodona ha analitzat els usos i els reptes dels drons en els recintes portuaris. Moderada per Mateo Vara, cap del Departament de Seguretat i Protecció Portuària de Ports de l’Estat, ha comptat amb Jesús Teva, del Port de Tarragona; Néstor Perales, de Salvament Marítim; Jorge Arce, del Port de Bilbao; Luis Durán, del Port de la Corunya; Sergi Ruiz, del Port de Barcelona; Javier Reus, del Port de les Balears, i Manuel Serrano, del Port d’Almeria.
Teva ha explicat que el Port de Tarragona va iniciar el projecte de drons el 2021 i que actualment disposa d’una vintena de pilots formats per fer tasques de vigilància, control perimetral, seguiment de la contaminació i gestió d’emergències. El següent pas, ha assenyalat, és avançar cap a l’automatització dels vols i integrar aquesta tecnologia en el centre de control portuari.
Per la seva banda, Perales ha destacat les aplicacions dels drons en la vigilància marítima i l’anàlisi de vessaments; Arce ha defensat la necessitat de disposar d’un servei propi amb cobertura les 24 hores, i Durán ha remarcat el potencial de l’automatització per reduir els temps de resposta. Ruiz ha exposat l’evolució d’aquesta tecnologia al Port de Barcelona, amb càmeres tèrmiques, sensors làser i operacions remotes. Reus ha explicat la formació dels equips de les Balears, mentre que Serrano ha subratllat la importància de fer-ne un ús regular per mantenir l’experiència dels pilots.
Els participants han coincidit en la necessitat de consolidar la formació, disposar de més recursos i integrar els drons en l’operativa habitual. L’automatització és un dels principals reptes de futur, juntament amb la millora de la capacitat de resposta davant les emergències. Durant el torn de preguntes, també s’ha assenyalat que, tot i que actualment es poden detectar drons no autoritzats, encara falten eines per neutralitzar-los.
La gestió del risc químic als entorns portuaris
La tercera taula rodona, titulada «Gestió del risc químic en els entorns portuaris» i moderada per Javier Sáez, director de KEMLER i representant de Bequinor, ha aprofundit en la prevenció i la resposta davant d’emergències químiques.
Felipe González Ríos, de KEMLER, ha exposat les lliçons que es poden extreure de grans accidents industrials, com l’explosió del port de Beirut, i els riscos associats a l’emmagatzematge inadequat del nitrat amònic. Ha subratllat la necessitat de separar els materials incompatibles, evitar la presència de substàncies combustibles i garantir unes condicions d’emmagatzematge adequades.
Ángel Lozano, gerent dels Parcs Químics de Tarragona, ha presentat el model de col·laboració entre els bombers privats de les empreses químiques i els Bombers de la Generalitat. La proximitat, la formació continuada i l’intercanvi d’informació permeten agilitzar la primera intervenció i facilitar l’actuació dels serveis públics, que assumeixen la direcció de l’emergència quan arriben al lloc dels fets.
Moisés Galán, expert nacional destacat a l’ERCC, ha explicat el funcionament del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea, basat en la responsabilitat de cada estat i la solidaritat entre països quan els recursos propis són insuficients. Aquest sistema facilita la mobilització de capacitats especialitzades, l’intercanvi d’experts i el suport operatiu sota el comandament del país afectat.
Gracia Albuquerque, cap de l’Àrea de Medi Ambient, Operacions Especials i Lluita contra la Contaminació de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima (SASEMAR), ha abordat la preparació operativa i la capacitat de resposta davant d’emergències de contaminació marina.
Pablo Pedrosa, cap de l’Àrea de Contaminació Marítima de la Subdirecció General de Seguretat, Contaminació i Inspecció Marítima de la Direcció General de la Marina Mercant, ha explicat com l’aparició de nous combustibles està transformant la logística portuària i les operacions d’avituallament dels vaixells. En aquest context, ha destacat la necessitat d’adaptar la preparació de les operacions d’atracada als nous requeriments associats als combustibles que propulsen els vaixells.
La Policia Portuària i els centres de control, peces clau
La quarta i última taula rodona, titulada «El paper de la Policia Portuària i els centres de control en una emergència portuària», ha centrat el debat en la coordinació entre serveis, la integració dels sistemes de comunicació i la formació dels professionals.
Hi han participat Joan Bergadà, intendent de la Policia Portuària de l’Autoritat Portuària de Tarragona; Jaume Molina, intendent de la Policia Portuària de l’Autoritat Portuària de Barcelona; Luis Oria, cap de la Divisió de Seguretat de l’Autoritat Portuària de Castelló; José Luis Pérez Amieva, cap de Seguretat Industrial de l’Autoritat Portuària de València, i Manuel Sánchez de Alcázar García, cap de l’Àrea de Protecció i Seguretat Portuària de l’Autoritat Portuària d’Algesires. Els ponents han compartit experiències sobre el paper dels centres de control operatiu en la detecció i la gestió d’incidències, la mobilització de recursos i la coordinació amb els bombers, els serveis sanitaris i les policies locals.
Els participants han destacat la importància de disposar de protocols estandarditzats, sistemes de comunicació integrats i eines que permetin fer un seguiment de les actuacions en temps real, des de l’activació dels recursos fins al tancament de l’emergència.
La prevenció també ha tingut un paper destacat en el debat. La comunicació prèvia amb els centres de control abans de dur a terme treballs especials, la preparació dels operadors i la formació continuada contribueixen a reduir els riscos i millorar la resposta. Els ponents també han reivindicat la necessitat d’adaptar els serveis de Policia Portuària a les noves necessitats operatives, garantir una dotació adequada d’efectius i delimitar les competències i responsabilitats de cada actor.
La cooperació, clau per afrontar els nous reptes de seguretat
Josep Lluís Díez, cap de Domini Públic i Serveis Jurídics de l’Autoritat Portuària de Tarragona, i Pedro García, director d’Explotació de Ports de l’Estat, han clos les IV Jornades Tècniques de Seguretat i Gestió d’Emergències en l’Àmbit Portuari. Tots dos han posat en valor la importància de continuar avançant en la cooperació entre autoritats portuàries, administracions, cossos d’emergència i empreses per afrontar els reptes actuals de la seguretat portuària, en un context marcat per l’aparició de nous riscos i la complexitat creixent de les operacions.
