El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, inaugura la Seu Institucional del Port Tarragona

El nou edifici compta amb una nova sala d’emergències, única en el sistema portuari

L’acte ha consistit en una visita guiada per les noves instal·lacions i el descobriment d’una placa commemorativa

El president del Port Josep M Cruset i el seu equip han explicat els projectes estratègics de present i de futur de la instal·lació portuària tarragonina

El Port de Tarragona ha estat l'escenari avui de l’acte inauguració de la Seu Institucional, l’emblemàtic edifici rehabilitat en aquests darrers anys. L’acte ha estat protagonitzat pel del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, acompanyat pel president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep M Cruset; i ha comptat amb la participació de Pau Ricomà, alcalde de Tarragona; Pere Segura, alcalde de Vila-seca; i Álvaro Rodríguez Dapena, president de Puertos del Estado.

També hi ha assistit la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté; el Secretari General del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font; i la directora dels Serveis Territorials d’aquest departament, Trini Castro.

L'acte d’inauguració de la nova Seu Institucional del Port Tarragona ha comptat amb 4 activitats diferents. El president de la Generalitat de Catalunya s’ha reunit amb el Comitè Executiu per conèixer els projectes estratègics de present i de futur del Port de Tarragona, de la mà del seu president, Josep M Cruset. Posteriorment, després de signar en el Llibre d’Honor de l’APT, Aragonès i la resta d’autoritats han visitat la nova sala de gestió d’emergències situada a la 5a planta de la Seu Institucional, i el mirador de la 6a planta, per conèixer des d’allà els diferents espais i tràfics del Port.

Tot seguit, el president Aragonès ha visitat un dels magatzems de cereals situats en l’interior del port per interessar-se per l’estat actual i la possible evolució dels estocs i els fluxos de cereals, especialment els que procedeixen d’Ucraïna. I per finalitzar, s’ha celebrat un acte d’inauguració oficial amb el descobriment d’una placa commemorativa a l’entrada de la Seu Institucional i amb parlaments de les principals autoritats presents.

Reunió amb el Comitè Executiu del Port de Tarragona

Després de la salutació a peu de cotxe, la visita del President de la Generalitat, Pere Aragonès, ha començat amb una reunió amb els membres del Comitè executiu de l’APT. La trobada ha servit per explicar la realitat actual del Port de Tarragona, el servei al territori i els projectes estratègics de present i de futur.

El president Josep M Cruset ha explicat les principals inversions que el port realitzarà en l’horitzó de l’any 2023, entre les quals destaca la urbanització i comercialització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de Vila-seca amb una inversió de 30 milions d'euros, que es traduirà en un creixement de superfície del Port en un 20,42% (92 hectàrees), i la creació de més de 4.200 llocs de treball, un impacte positiu en tràfics marítims xifrats en un augment entre 2,7 i 4,6 milions de tones per any. Aquest projecte estratègic es completa amb dues actuacions molt importants des del punt de vista de la sostenibilitat. Annex a ZAL, també dins del terme municipal de Vila-seca, el Port restaurarà un espai natural, integrat a la Xarxa Natura 2000, de 370.000 m2 de superfície en el que invertirà més de 2 milions d’euros i, també projecta construir el Contradic de Ponent (o dels Prats), infraestructura portuària les mesures ambientals del qual contribuiran a l’estabilització de la platja de la Pineda i que amb un disseny per al seu ús social es convertirà en un nou espai lúdic i turístic.

Cruset també ha explicat el projecte de millora i modernització de la PortTarragona Terminal-La Boella, amb una inversió privada de més de 25 milions d’euros que permetrà augmentar la intermodalitat i les operacions ferroviàries connectant amb el Nord dʻEuropa i consolidant les connexions amb la Península Ibèrica. Finalment, el president del port ha explicat l’estat actual de les obres de construcció de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo amb una inversió de 15 milions d’euros; una terminal intermodal multipropòsit de 15 hectàrees situada estratègicament entre Guadalajara i Marchamalo, a 70 km de Madrid que connectarà, en només 6 hores, amb la terminal intermodal La Boella.

L’exposició del president de l’APT ha finalitzat amb el projecte de construcció d’una nova terminal de creuers a càrrec del nou concessionari, Global Ports Holding, amb un pressupost de 5,5 milions d’euros, situada en el nou moll de Balears (una inversió de 30 milions d’euros executada en 17 mesos i inaugurada el 29 d’octubre de 2021).

Inauguració de la Seu Institucional

L’acte oficial d’inauguració de la Seu Institucional de l’Autoritat Portuària de Tarragona s’ha celebrat a l’exterior de l’edifici, a les escales d’accés a la porta principals i ha consistit en el descobriment d’una placa commemorativa, després de sentir els parlaments de les principals autoritats presents.

En els parlaments han intervingut, per ordre, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; ciutat amb la qual el Port comparteix més de 2000 anys d’història; l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, municipi en el qual el Port desenvoluparà part dels projectes estratègics que té en marxa; el president de Puertos del Estado; Álvaro Rodríguez Dapena; el president del Port de Tarragona, Josep M Cruset; i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.

El president Cruset ha destacat la vocació de servei al territori del Port tant en l’àmbit econòmic com en el turístic, social i cultural. I ha destacat la importància del moment, tant per l’entrada oficial en funcionament de la Seu Institucional com per l’impuls que representa aquest edifici en el compromís de servei amb el territori i amb la reforma de la façana marítima de la ciutat.

La història

Fa més de 40 anys es van iniciar la construcció de l’edifici que canviaria l'skyline de Tarragona per sempre, un projecte trencador i innovador que es convertiria en una icona de la ciutat. Les obres de la seu institucional de l’APT van començar l’any 1977 i van durar quatre anys. Va ser el 15 de desembre de 1980 quan s'hi traslladen les oficines i esdevé la seu de la Junta del Port de Tarragona, ara Autoritat Portuària del Port.

L’edifici és obra de l’arquitecte tarragoní, Josep Maria Garreta, que el va concebre dins del corrent “brutalista”, un estil que es caracteritza per la construcció de grans edificis amb un ús predominant del ciment i del formigó.

L'edifici va quedar buit el juny de 2010 quan es van traslladar les oficines de l’Autoritat Portuària a un altre edifici ubicat justament al costat. Després d’estudiar diferents opcions i possibles usos de l’edifici, es va decidir optar per un model mixt d’ús administratiu i de serveis portuaris.

La rehabilitació

El Port de Tarragona va adjudicar les obres de rehabilitació de la Seu Institucional a la UTE formada por les empreses COMSA, SAU i Gestión Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada (GICSA), per valor de 4,7 milions d’euros (IVA exclòs). Les obres es van iniciar l'abril de 2019 i es van realitzar en un període de 18 mesos. La intervenció va consistir en una rehabilitació integral de l'edifici de 4.828 m².

Ara el renovat edifici de l’APT acull les oficines de presidència (a la 4a planta), de la direcció general, de la secretaria general i serveis jurídics i la direcció de comunicació i imatge (totes tres a la 3a planta). A més, la 5a planta s’ha destinat per acollir la seu de Salvament Marítim i de la nova Sala de Gestió d’Emergències, entre altres espais. I la 6a planta es troben els serveis de control de navegació i seguretat marítima, integrats per PortControl i Salvament Marítim. Les plantes 1 i 2 se cediran en règim de concessió a entitats o empreses.​

​

La recuperació de la façana marítima

Aquest projecte re rehabilitació de l’edifici se suma a les diferents actuacions que el Port ha realitzat durant els darrers anys per a la millora de la façana marítima integrada dins de la zona portuària. La nova Seu Institucional dona continuïtat a espais nous o recuperats com la passarel·la, el passeig marítim o el Km0 (passeig de l’Escullera), que en conjunt formen part de les contínues millores urbanístiques que el Port de Tarragona realitza dins del domini públic portuari, com per exemple el Pla de Millora de la Façana Marítima del Serrallo, presentat en roda de premsa el proppassat dia 22 de març.

La sostenibilitat

La rehabilitació de la Seu Institucional de l’APT incorpora els criteris d’ecoeficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya relatius a l’aigua, energia, materials i sistemes constructius i els residus, objectius incorporats al Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 del Port de Tarragona. Aquests criteris van permetre que el projecte rebés un ajut europeu d’1,8 milions d’euros per a la introducció de solucions relacionades amb l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de CO2 en l’edificació. En aquest sentit, la rehabilitació integral de l’edifici ha donat la màxima importància a l’eficiència energètica mitjançant un sistema que permet aïllar tèrmicament la façana, a la vegada que presenta una funció impermeabilitzant. L’edifici compta amb una fusteria amb trencament de pont tèrmic i envidriament amb vidre càmera amb lluna exterior de control solar i baixa emissió.

El jardí mediterrani

A més, l’entorn de l’edifici també presenta un projecte de jardineria dissenyat amb criteris sostenibles. Es tracta d’una jardineria formada per 2.500 unitats de vegetació autòctona o adaptada a clima litoral mediterrani de més de vint espècies diferents com és ara el romaní, el pi pinyer o l’olivera. Tota la zona enjardinada està creada amb criteris d’integració paisatgística i tenint en compte els tipus de plantes que es poden trobar de forma natural en una zona litoral del mediterrani. Per això, la zona està composta per espais molt diferenciats paisatgísticament parlant, que aniran des d’una zona per atraure insectes pol·linitzadors, passant per zones de prat amb espècies de gespa adaptades al nostre clima, i una gran zona de bosc mediterrani.

La nao

Un altre dels elements rehabilitats és el conjunt escultòric que data de l’any 1984 format per onze peces de ciment armat alineades paral·lelament simulant les veles d’un vaixell. És una obra de José Maria Jané i Juan Carlos García i està catalogada dins del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i forma part de béns a protegir.

Nova Sala de Gestió d’Emergències

La inauguració de la Seu Institucional del Port de Tarragona ha inclòs també la visita a la nova Sala de Gestió d’Emergències, situada a la 5a planta de l’edifici. Es tracta d’una sala única en el sistema portuari de l’Estat per la seva concepció, equipament i comunicacions. Aquest nou espai és un pas endavant més en el desplegament d’un model propi de gestió d’emergències que el Port de Tarragona porta dissenyant i implementant des de fa 3 anys.

La Sala

La sala de gestió d’emergències compta amb una superfície de 70 m2 i està equipada amb un videowall i 15 monitors que permeten accedir a informació actualitzada per a una millor presa de decisions ens situacions d’emergència. El videowall facilita l’accés a les més de 300 càmeres de vigilància situades dins del recinte portuari i coordinades des del Centre de control de Vigilància (CCV) de la Policia Portuària, mentre que la resta de monitors ofereixen informació útil per a la resolució de situacions d’emergència.

Els monitors mostren dades meteorològiques en directe, simulacions, paràmetres de la xarxa elèctrica i d’aigua, situació de la xarxa antiincendis d’altes prestacions, cens de maquinària i equipaments industrials, entre altres informacions d’utilitat davant d’una situació de risc.

La sala també compta amb monitors amb informació sobre les escales dels vaixells, productes emmagatzemats al moll de la Química i esplanada d’hidrocarburs, en temps real, així com altres informacions d’altres organismes implicats (protecció civil, SASEMAR, etc.) per tal de facilitar la coordinació i presa de decisions.

La sala també disposa d’una línia independent de telefonia i compta amb la implementació dels darrers sistemes de comunicació mitjançant una interfície senzilla, atractiva i intuïtiva que facilita que les persones responsables de la sala puguin gestionar de forma ràpida l’accés a la informació que sigui necessària en cada cas.

El model de gestió d’emergències

El “Model Port Tarragona de Gestió d’Emergències” és el resultat de la feina d’automatització de procediments; formació, entrenament i exercicis; coordinació d’efectius i creació d’infraestructures, per millorar la comunicació, coordinació i presa de decisions en emergències o altres possibles situacions crítiques.

El “Model Port Tarragona de Gestió d’Emergències” és una iniciativa pionera a nivell de Catalunya i de tot l’Estat espanyol que ha rebut l’aval d’una certificació de Gestió d’Emergències basat en la norma internacional ISO 22320 (Tarragona és l’únic port del sistema estatal en haver obtingut aquesta distinció) i que en aquests moments ja està essent exportat a altres ports.

Aquest model és fruit del treball i l’estreta cooperació del Port de Tarragona amb els Bombers de la Generalitat, Salvament Marítim, Parc Químic de Bombers, entre d’altres, durant els darrers anys i que s’ha traduït en diversos acords i convenis de cooperació:

- Conveni Port - Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquest conveni signat entre el Port de Tarragona i Bombers de la Generalitat amb l’objectiu de col·laborar per a la prestació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments en l’espai portuari. Signat a l’agost de 2019, per valor d'1,6 milions d'euros i per un període de quatre anys, inclou la compra de material especialitzat i, entre d'altres temes, el protocol d’intervenció dels Bombers de manera coordinada amb els equips d’intervenció propis del Port, en cas de qualsevol tipus de salvament i rescat de persones, en zona terra o en vaixell.

- Maritime incident response (MIR). Fruit d’aquesta col·laboració pionera entre el Port de Tarragona, Bombers i Salvament Marítim en la gestió d’emergències va néixer l’acord entre el Departament d’Interior i la Societat de Salvament i Seguretat Marítima (SASEMAR) per la col·laboració i coordinació de les actuacions conjuntes en la resolució d'incidents marítims (MIR), aprovat el febrer passat.

- Integració del Port a la Xarxa RESCAT. En la mateixa línia que els anteriors convenis, amb l’objectiu d’una major coordinació i millor resolució d’emergències el febrer de 2022 es va formalitzar el conveni amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya per a l’adhesió del Port de Tarragona a la Xarxa RESCAT de radiocomunicacions i d’emergències i seguretat de Catalunya, el qual representa una millora en la connectivitat en casos d’emergències amb els equips intervinents de la Generalitat de Catalunya.

Visita a un magatzem de cereals

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, també ha visitat un magatzem de cereals al moll de Castella del port tarragoní. El magatzem de l’empresa Ership, la que mou més volum de cereals al Port de Tarragona, amb 20.000 tones de blat de moro d’Ucraïna ha estat l’escenari per conèixer de la mà del President del Port, l’estat actual dels estocs de cereals a Tarragona.

Cruset ha explicat que en aquests moments els magatzems del Port estan en el 80% de la seva capacitat amb més de 900.000 tones de cereals. Un estoc que permet tenir una capacitat de resposta a la demanda per sobre de les 18 setmanes, superior a la capacitat de fa un any que era d’11 setmanes i 580 mil tones. Cruset ha explicat també que l’entrada de cereal procedent d’Ucraïna es produeix principalment entre novembre i febrer i, per tant, la majoria de les importacions ja eren aquí quan el conflicte entre Rússia i Ucraïna va esclatar ara fa un mes.

El Port de Tarragona és el principal port d’entrada de cereals a l’Estat espanyol amb més de 5 milions de tones anuals de mitjana en els darrers anys i el primer del mediterrani en aquest tipus de tràfic. Els cereals importats a través del Port van destinats a l’elaboració de pinsos per a l’alimentació animal per a centres de producció situats, principalment a Catalunya (Lleida) i Aragó, on es concentren fins a 140 milions de caps de bestiar de granja de tot tipus.