L'odissea del Winnipeg, 1939

A finals del mes de gener de 1939, milers de republicans espanyols travessaven la frontera francesa pels Pirineus, camí de l’exili, esquivant les tropes franquistes que avançaven implacablement cap a Catalunya.

 

Un cop a França, no tots van tenir la mateixa sort, especialment els combatents, que van ser conduïts a camps de refugiats provisionals on les condicions de vida eren molt precàries: Argelès–sur –Mer o Saint Cyprien en són un exemple. Uns quants centenars d’aquests refugiats van poder ser traslladats a països sud-americans com Mèxic o Xile on començaren una nova vida, lluny de la terra que els havia vist néixer.

 

Aquests viatges trans-oceànics comptaren amb el suport d’intel·lectuals, diplomàtics, artistes i polítics afins a la causa republicana. És el cas del poeta Pablo Neruda i la intensa tasca humanitària i diplomàtica que va dur a terme perquè el 3 de setembre de 1939 el vaixell Winnipeg pogués salpar del petit port de Paillac, prop de Burdeus, amb destinació a Xile.  

 

En col·laboració amb l'Associació Allende a Tarragona, l'Arxiu del Port tingué cura de la producció i el muntatge d'aquesta mostra amb l'objectiu de commemorar el 70è aniversari de la sortida del vaixell Winnipeg, fletat a instàncies del poeta xilè Pablo Neruda, amb més de 2.000 passatgers republicans espanyols que van tenir la gran sort de fugir d'una mort segura i començar una nova vida més enllà de l'Atlàntic.