Posted in port-i-ciutat - Serveis
Tarragona durant la Guerra del Francès, 1808-1814. Tinglado 1 Moll de Costa, de l'11 d'abril al 3 de juliol de 2011
- Vida i societat abans de l’ocupació en què s’exposà a què es dedicava la ciutadania de Tarragona abans de ser sotmesa als francesos, com era la seva economia i societat i com es visqueren les primeres notícies de l’ocupació.
- La tragèdia de la guerra. En aquest àmbit el visitant pogué contemplar una excel·lent mostra d’objectes militars i armes amb les quals es va fer aquesta crua guerra, que comptà, a més, amb la superioritat, tant numèrica com tècnica, dels ocupants.
- Resistència i adaptació a l’ocupant. Tarragona va patir 56 dies de setge al que seguiren, a més, uns terribles dies de persecució, acarnissament sobre la població civil i destrucció de gairebé tots els seus edificis.
- Postguerra i commemoracions. La memòria del setge. Tarragona restà sota domini francès fins el 18 d’agost de 1813 i no es recuperà de la desfeta fins a meitats del segle XIX. Com visqueren aquells 5.000 tarragonins la postguerra és el que es pretenia deixar palès en aquest àmbit, a més de la memòria del setge, fet que ha perdurat històricament i s’ha anat commemorant al llarg del temps.
L’exposició va comptar amb un bon nombre d’objectes de l’època: tant d’armament: espases, sabres, i baionetes, però també gravats, diaris i documents, monedes, restes d’un naufragi, i un canó de plaça que presidí l’entrada de l’exposició al Tinglado 1 del Moll de Costa.
Podeu veure l'audiovisual de la mostra aquí
20 anys d’Arxiu
Després de 20 anys de funcionament i de passar d’acollir única i exclusivament els fons històrics a ser dipositaris també de la documentació administrativa del Port de Tarragona, es va creure convenient fer balanç de la feina feta; a través d'una exposició al Tinglado 4 del Moll de Costa que romangué oberta de l'1 de juliol a l'1 d'agost de 2010.
Els 6 àmbits en què es dividí l’exposició 20 anys d’Arxiu eren:
1.1. ELS INICIS: DE MAGATZEM DE PAPER A ARXIU HISTÒRIC
En aquest àmbit es podia veure la gènesi de l’Arxiu del Port i la tasca duta a terme en el bienni 1987-1989, fins a la inauguració de l’Arxiu Històric del Port l’any 1990, aprofitant els actes de celebració del Bicentenari del Port Modern de Tarragona.
1.2. L’EDIFICI DE L’ARXIU
Una ràpida visió d’aquest edifici emblemàtic de la Part Baixa de Tarragona des de la seva construcció l’any 1817, passant per la important reforma a què va ser sotmès l’any 1922 a partir del projecte de l’enginyer Josep Serrano, fins a esdevenir la seu central de l’Arxiu del Port de Tarragona el 1990.
Quins fons documentals i de quina època es poden consultar a l’Arxiu del Port de Tarragona? En aquest àmbit es podien conèixer, a més d’una petita relació de les col·leccions especials: la Biblioteca Auxiliar, l’Arxiu de Plànols, l’Arxiu Fotogràfic, la Videoteca o l’Hemeroteca.
1.4. EL CICLE VITAL DELS DOCUMENTS
Un document es genera en una oficina i va parar o no a l’arxiu. Quins criteris segueixen els arxivers i l’arxivística per guardar els documents? Quants tipus d’arxius hi ha? La clau de volta rau en el cicle vital dels documents o el que és el mateix: la seva edat.
1.5. D’ARXIU HISTÒRIC A ARXIU GENERAL
L’Arxiu del Port es va crear el 1990 com a Arxiu Històric de l’organisme portuari però amb els anys s’encarregà d’acollir i gestionar també tota la documentació administrativa per la qual cosa esdevingué l’Arxiu del Port de Tarragona. En aquest àmbit s’explicava la seva evolució al llarg d’aquests 20 anys.
1.6. EL SERVEI I LA DIFUSIÓ
Els arxius no són ni han de ser caixes tancades; un dels nostres objectius principals és la difusió, donar a conèixer allò que custodiem i posar-ho a l’abast dels investigadors perquè en puguin treure el màxim profit possible.
Les fórmules són, i en el nostre cas en concret, han estat diverses: publicacions, exposicions, convocatòries de premis, organització de cursos i jornades, visites programades..., o les darreres actuacions orientades a la digitalització de fons per poder-los posar més a l’abast de les persones interessades.
A més dels àmbits descrits es pogué veure en l’exposició un audiovisual que recreava la vida d’un document des que es genera a les oficines de l’Autoritat Portuària de Tarragona fins que acaba a l’Arxiu del Port.
També es recreava la Sala de Lectura de l’Arxiu del Port on els visitants pogueren veure de primera mà els instruments de descripció de la documentació així com els inventaris o les guies i consultar una petita mostra de la Biblioteca Auxiliar.
6. L'aportació dels immigrants espanyols a la societat xilena en sectors com la indústria de conserves relacionada amb la pesca, la del moble, o les obres d’enginyeria dels germans Pey Casado; se citen també alguns dels noms més destacats i el Cafè de Miraflores, lloc de trobada i de referència per a molts d’aquests immigrants espanyols, que hi acudien per assaborir un bon plat de “callos” o de “cocido” i així no oblidar del tot la seva terra.
El recorregut de l’exposició acaba amb unes frases de diversos testimonis que viatjaren a bord del Winnipeg com Roser Bru o José Balmes i amb el poema que Pablo Neruda va fer per commemorar aquesta odissea: “Misión de Amor”, publicat a l’obra Memorial de la Isla Negra.
L´exposició, els textos de la qual són en català i en castellà, està concebuda com a itinerant i amb un format idoni (roll-up) per al seu transport, es pot sol·licitar enviant un correu a l'adreça: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o trucant al telèfon 977259400/ext.5001
40è aniversari de la Llibreria La Rambla
La Llibreria la Rambla va ser fundada el 14 de desembre de 1968 per una colla de tarragonins amb inquietuds culturals i catalanistes, que sentiren la necessitat d’agrupar-se per promoure i potenciar activitats artístiques i culturals.
L’establiment, situat al número 99 de la Rambla Nova de Tarragona, va ser dissenyat per l’arquitecte, i també propietari, Josep Ferrer Bosch. S’inaugurà amb 7.000 llibres i a l’acte, que va tenir lloc a l’Ajuntament de Tarragona, hi assistiren intel·lectuals, novel·listes, arquitectes i artistes de tots els camps: Folch i Camarassa, Joan Fuster, mossèn Muntanyola, Artur Bladé, Sempronio, etc.
Des de bon començament i fins a l’arribada de la democràcia, aquest nou espai cultural tarragoní, acollí actes i activitats de tota mena: conferències, presentacions de llibres, exposicions d’art, recitals de poesia, projecció de pel·lícules..., donant cabuda a totes les ideologies possibles: des dels escoltes a les feministes, passant pels ecologistes, pels defensors dels drets humans, els activistes polítics i sindicals, els amants del teatre, els defensors de la nova pedagogia..., i va arribar a ser un punt de referència dins el món de les associacions culturals tarragonines, que convertiren la Llibreria en un espai físic on era possible, malgrat els entrebancs imposats per la censura, presentar els seus engrescadors projectes.
El paper cultural que la Llibreria La Rambla exercí en els darrers anys del franquisme està fora de dubte, encara que potser ha passat desapercebut per a molts dels ciutadans de Tarragona, massa joves per haver-ho viscut de primera mà; és per això que des de l’Arxiu del Port, i aprofitant la donació del fons documental de la Llibreria a l’Arxiu Històric de la Ciutat el passat 30 de juliol de 2008, hem volgut aportar el nostre gra de sorra i evitar que les activitats culturals d’època tardofranquista restin en l’oblit i ocupin el lloc que es mereixen dins la nostra història.
L'exposició es va poder veure al Tinglado 4 del Moll de Costa del 30 d'octubre al 30 de novembre de 2008.
