Tarragona durant la Guerra del Francès, 1808-1814. Tinglado 1 Moll de Costa, de l'11 d'abril al 3 de juliol de 2011

Aquesta mostra formà part dels actes organitzats per commemorar el bicentenari del setge a què fou sotmesa la ciutat de Tarragona el 1811. Precisament amb el títol 1811: Tarragona assetjada, i sota la coordinació del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona, des del mes de febrer de 2011 i fins el gener de 2012, tindran lloc un seguit d’actes i activitats organitzades per diferents entitats, relacionades amb el setge i la Guerra del Francès.
L’exposició Tarragona durant la Guerra del Francès, 1808-1814 organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Tarragona, ha estat produïda per aquesta última i l’equip de muntatge del Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona. L'exposició estava formada per quatre àmbits temàtics:

 

  • Vida i societat abans de l’ocupació en què s’exposà a què es dedicava la ciutadania de Tarragona abans de ser sotmesa als francesos, com era la seva economia i societat i com es visqueren les primeres notícies de l’ocupació.
  • La tragèdia de la guerra. En aquest àmbit el visitant pogué contemplar una excel·lent mostra d’objectes militars i armes amb les quals es va fer aquesta crua guerra, que comptà, a més, amb la superioritat, tant numèrica com tècnica, dels ocupants.
  • Resistència i adaptació a l’ocupant. Tarragona va patir 56 dies de setge al que seguiren, a més, uns terribles dies de persecució, acarnissament sobre la població civil i destrucció de gairebé tots els seus edificis.
  • Postguerra i commemoracions. La memòria del setge. Tarragona restà sota domini francès fins el 18 d’agost de 1813 i no es recuperà de la desfeta fins a meitats del segle XIX. Com visqueren aquells 5.000 tarragonins la postguerra és el que es pretenia deixar palès en aquest àmbit, a més de la memòria del setge, fet que ha perdurat històricament i s’ha anat commemorant al llarg del temps.

 

L’exposició va comptar amb un bon nombre d’objectes de l’època: tant d’armament: espases, sabres, i baionetes, però també gravats, diaris i documents, monedes, restes d’un naufragi, i un canó de plaça que presidí l’entrada de l’exposició al Tinglado 1 del Moll de Costa.

Podeu veure l'audiovisual de la mostra aquí

Així mateix, el Servei de Publicacions del Port de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona van dur a terme l'edició conjunta del catàleg de l'exposició que es va presentar el dia 16 de juny de 2011. L'obra titulada com l'exposició, Tarragona durant la Guerra del Francès, 1808-1814, es pot aconseguir en els punts de venda habituals. L'audiovisual de la presentació del catàleg el podeu veure aqui.


20 anys d’Arxiu

 

El 4 de juliol de l’any 1990 s’obrí al públic l’Arxiu Històric del Port de Tarragona després de dos anys d’intens treball de classificació i inventari dels fons documentals portuaris. A iniciativa del Dr. Lluís Navarro Miralles, i amb el suport del llavors president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Antoni Pujol Niubó, es creà aquest nou centre de recerca a la ciutat de Tarragona que, a més, esdevingué el primer arxiu portuari de l’estat Espanyol.

Després de 20 anys de funcionament i de passar d’acollir única i exclusivament els fons històrics a ser dipositaris també de la documentació administrativa del Port de Tarragona, es va creure convenient fer balanç de la feina feta; a través d'una exposició al Tinglado 4 del Moll de Costa que romangué oberta de l'1 de juliol a l'1 d'agost de 2010.

Els 6 àmbits en què es dividí l’exposició 20 anys d’Arxiu eren:  

     1.1. ELS INICIS: DE MAGATZEM DE PAPER A ARXIU HISTÒRIC

 En aquest àmbit es podia veure la gènesi de l’Arxiu del Port i la tasca duta a terme en el bienni 1987-1989, fins a la inauguració de l’Arxiu Històric del Port l’any 1990, aprofitant els actes de celebració del Bicentenari del Port Modern de Tarragona.

     1.2. L’EDIFICI DE L’ARXIU

Una ràpida visió d’aquest edifici emblemàtic de la Part Baixa de Tarragona des de la seva construcció l’any 1817, passant per la important reforma a què va ser sotmès l’any 1922 a partir del projecte de l’enginyer Josep Serrano, fins a esdevenir la seu central de l’Arxiu del Port de Tarragona el 1990.

      1.3. ELS FONS DOCUMENTALS I LES COL·LECCIONS

 Quins fons documentals i de quina època es poden consultar a l’Arxiu del Port de Tarragona? En aquest àmbit es podien conèixer, a més d’una petita relació de les col·leccions especials: la Biblioteca Auxiliar, l’Arxiu de Plànols, l’Arxiu Fotogràfic, la Videoteca o l’Hemeroteca.

      1.4. EL CICLE VITAL DELS DOCUMENTS

Un document es genera en una oficina i va parar o no a l’arxiu. Quins criteris segueixen els arxivers i l’arxivística per guardar els documents? Quants tipus d’arxius hi ha? La clau de volta rau en el cicle vital dels documents o el que és el mateix: la seva edat.

      1.5. D’ARXIU HISTÒRIC A ARXIU GENERAL

L’Arxiu del Port es va crear el 1990 com a Arxiu Històric de l’organisme portuari però amb els anys s’encarregà d’acollir i gestionar també tota la documentació administrativa per la qual cosa esdevingué l’Arxiu del Port de Tarragona. En aquest àmbit s’explicava la seva evolució al llarg d’aquests 20 anys.

      1.6. EL SERVEI I LA DIFUSIÓ

Els arxius no són ni han de ser caixes tancades; un dels nostres objectius principals és la difusió, donar a conèixer allò que custodiem i posar-ho a l’abast dels investigadors perquè en puguin treure el màxim profit possible.

Les fórmules són, i en el nostre cas en concret, han estat diverses: publicacions, exposicions, convocatòries de premis, organització de cursos i jornades, visites programades..., o les darreres actuacions orientades a la digitalització de fons per poder-los posar més a l’abast de les persones interessades.

 A més dels àmbits descrits es pogué veure en l’exposició un audiovisual que recreava la vida d’un document des que es genera a les oficines de l’Autoritat Portuària de Tarragona fins que acaba a l’Arxiu del Port.

També es recreava la Sala de Lectura de l’Arxiu del Port on els visitants pogueren veure de primera mà els instruments de descripció de la documentació així com els inventaris o les guies i consultar una petita mostra de la Biblioteca Auxiliar.

      Video de l'exposició

linia

L’odissea del Winnipeg, 1939
 
A finals del mes de gener de 1939, milers de republicans espanyols travessaven la frontera francesa pels Pirineus, camí de l’exili,  esquivant les tropes franquistes que avançaven implacablement cap a Catalunya. Un cop a França, no tots van tenir la mateixa sort, especialment els combatents, que van ser conduïts a camps de refugiats provisionals on les condicions de vida eren molt precàries: Argelès–sur –Mer o Saint Cyprien en són un exemple. Uns quants centenars d’aquests refugiats van poder ser traslladats a països sud-americans com Mèxic o Xile on començaren una nova vida, lluny de la terra que els havia vist néixer. Aquests viatges trans-oceànics comptaren amb el suport d’intel·lectuals, diplomàtics, artistes i polítics afins a la causa republicana. És el cas del poeta Pablo Neruda i la intensa tasca humanitària i diplomàtica que va dur a terme perquè el 3 de setembre de 1939 el vaixell Winnipeg pogués salpar del petit port de Paillac, prop de Burdeus, amb destinació a Xile.  
En col·laboració amb l'Associació Allende a Tarragona, l'Arxiu del Port tingué cura de la producció i el muntatge d'aquesta mostra amb l'objectiu de commemorar el 70è aniversari de la sortida del vaixell Winnipeg, fletat a instàncies del poeta xilè Pablo Neruda, amb més de 2.000 passatgers republicans espanyols que van tenir la gran sort de fugir d'una mort segura i començar una nova vida més enllà de l'Atlàntic.
L'exposició es va poder veure al vestíbul del Tinglado 4 del Moll de Costa del 15 de setembre al 7 d'octubre de 2009.
winnipeg1winnipeg2winnipeg3winnipeg4
L’exposició s’estructura en 6 àmbits:

1. El marc històric, on es contextualitza el final de la Guerra Civil, la fugida cap a França dels refugiats i l’arribada als “camps de classificació”.

2. Neruda i la seva tasca humanitària, en què s’esbossa, d’una banda, la biografia del poeta xilè i de l’altra, la feixuga labor diplomàtica i burocràtica de reunir famílies que estaven disperses per tot el territori francès i posar-les a bord del vaixell que els havia de dur cap a terres xilenes.

3. Xile, el país d’acollida, pretén exposar amb quin esperit van rebre els xilens als refugiats espanyols i quin era el context polític i social d’aleshores en el país sudamericà.

4. El Winnipeg que es subdivideix en tres parts:

-la sortida de Trompeloup - Paillac (Burdeus)
-la travessia
-els passatgers

El Winnipeg era un mercant de 5.000 tones, propietat de la companyia France Navigation, afí al partit comunista de França. Salpà el dia 4 d’agost de 1939 del port de Paillac amb més dos mil refugiats a bord carregats de nostàlgia, però també d’esperança, cap a la nova vida que començaven. A continuació, es parla de la travessia, que va durar prop d’un mes, i de com era la vida a bord del vaixell, les tasques a què es dedicaven els tripulants i també de la desesperança i la por que suposà l’esclat de la Segona Guerra Mundial mentre durà el viatge. També es parla de qui eren els passatgers del Winnipeg, prèviament seleccionats per Neruda i la seva esposa Delia del Carril; la majoria eren professionals d’algun ofici: pescadors, fusters, pagesos o lampistes, però també hi embarcaren intel·lectuals, enginyers o arquitectes, disposats a oferir la seva experiència a un país que necessitava especialment dels seus serveis, després que un terrible terratrèmol  hagués assolat la zona central de Xile i hagués provocat més de 10.000 víctimes.

5. L’arribada del Winnipeg al port xilè de Valparaíso i l’esforç del Comitè Xilè d’Ajuda als Refugiats Espanyols, amb la figura de Salvador Allende al capdavant, aleshores ministre de Sanitat del país.

6. L'aportació dels immigrants espanyols a la societat xilena en sectors com la indústria de conserves relacionada amb la pesca, la del moble, o les obres d’enginyeria dels germans Pey Casado; se citen també alguns dels noms més destacats i el Cafè de Miraflores, lloc de trobada i de referència per a molts d’aquests immigrants espanyols, que hi acudien per assaborir un bon plat de “callos” o de “cocido” i així no oblidar del tot la seva terra. 

El recorregut de l’exposició acaba amb unes frases de diversos testimonis que viatjaren a bord del Winnipeg com Roser Bru o José Balmes i amb el poema que Pablo Neruda va fer per commemorar aquesta odissea: “Misión de Amor”, publicat a l’obra Memorial de la Isla Negra.


 

L´exposició, els textos de la qual són en català i en castellà, està concebuda com a itinerant i amb un format idoni (roll-up) per al seu transport, es pot sol·licitar enviant un correu a l'adreça: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o trucant al telèfon 977259400/ext.5001


linia


40è aniversari de la Llibreria La Rambla

La Llibreria la Rambla va ser fundada el 14 de desembre de 1968 per una colla de tarragonins amb inquietuds culturals i catalanistes, que sentiren la necessitat d’agrupar-se per promoure i potenciar activitats artístiques i culturals.

L’establiment, situat al número 99 de la Rambla Nova de Tarragona, va ser dissenyat per l’arquitecte, i també propietari, Josep Ferrer Bosch. S’inaugurà amb 7.000 llibres i a l’acte, que va tenir lloc a l’Ajuntament de Tarragona, hi assistiren intel·lectuals, novel·listes, arquitectes i artistes de tots els camps: Folch i Camarassa, Joan Fuster, mossèn Muntanyola, Artur Bladé, Sempronio, etc.

Des de bon començament i fins a l’arribada de la democràcia, aquest nou espai cultural tarragoní, acollí actes i activitats de tota mena: conferències, presentacions de llibres, exposicions d’art, recitals de poesia, projecció de pel·lícules..., donant cabuda a totes les ideologies possibles: des dels escoltes a les feministes, passant pels ecologistes, pels defensors dels drets humans, els activistes polítics i sindicals, els amants del teatre, els defensors de la nova pedagogia..., i va arribar a ser un punt de referència dins el món de les associacions culturals tarragonines, que convertiren la Llibreria en un espai físic on era possible, malgrat els entrebancs imposats per la censura, presentar els seus engrescadors projectes.

rambla1rambla2rambla3rambla4

El paper cultural que la Llibreria La Rambla exercí en els darrers anys del franquisme està fora de dubte, encara que potser ha passat desapercebut per a molts dels ciutadans de Tarragona, massa joves per haver-ho viscut de primera mà; és per això que des de l’Arxiu del Port, i aprofitant la donació del fons documental de la Llibreria  a l’Arxiu Històric de la Ciutat el passat 30 de juliol de 2008, hem volgut aportar el nostre gra de sorra i evitar que les activitats culturals d’època tardofranquista restin en l’oblit i ocupin el lloc que es mereixen dins la nostra història.

L'exposició es va poder veure al Tinglado 4 del Moll de Costa del 30 d'octubre al 30 de novembre de 2008.

 

 
 

 

 
 
 
 
 
 

Nota legal


Informació legal que regula el bon ús d'aquest portal. Si tenen qualsevol dubte podeu contactar amb nosaltres.

Més informació ...

Mapa web


Estructura del portal sota un mapa web. Accés a la informació en un parell de clics.
Si voleu ampliar la informació clicqueu a continuació

Més informació...

Informació de contacte


Autoritat Portuària de Tarragona
Passeig de l'Escullera s/n, 43004 Tarragona
Tel : 977 259 400 Fax: 977 225 499

Contacteu amb nosaltres ...