Història del Port
Posted in El port - Història del Port
Després de l'abandonament que va patir el port durant les invasions dels gots i dels àrabs, fins a la repoblació del segle XII, gairebé no es té notícia de cap obra ni activitat relacionada amb el port. En canvi, a partir d'aquesta data, és quan la ciutat de Tarragona començà a interessar-se per oferir un port en bones condicions i alhora beneficiar-se de les transaccions comercials derivades d'aquella activitat.
El 1799 substituí a Apodaca en el càrrec de director, el brigadier de la Reial Armada Joan Smith, el qual redactà un nou projecte que ampliava el del seu antecessor i preveia la construcció d'un dic de 1.337 metres de llargada. Smith s'ocupà també de fer arribar l'aigua al port gràcies a un acord amb l'arquebisbe Mon i Velarde i de redactar un projecte cabdal per a Tarragona: el de la Nova Població de la Marina l'any 1806 que configurà la urbanització de la part baixa de la ciutat.La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona formada per representants de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació.
A finals del segle XIX van tenir lloc les realitzacions més importants que contribuïren a que el port, mica a mica, assolís la fisonomia actual. Els recursos es gestionaren d'una manera més eficaç i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font fixa d'ingressos. A més, coincidí amb un moment en què augmentà considerablement el tràfic, sobretot l'exportació de productes. És l'època de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal.
S'arribà, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que presentava algunes deficiències que seran les que, bàsicament, s'intentaran resoldre en les primeres dècades. En primer lloc calia enfrontar-se al problema de la manca de superfícies terrestres per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies, així com magatzems i tinglados on dipositar-les.
Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, la pavimentació dels molls o la instal·lació d'energia elèctrica.
El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragoní.
Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo.
També experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor. Els velers decimonònics amb poca capacitat de càrrega i molt lents van ser substituïts pels grans vapors i aquests pels petroliers, els portacontenidors i els de transport de sòlids a lloure actuals. Aquesta diversificació ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues: sitges per a cereals, tinglados frigorífics, descarregadores automàtiques, etc. Però també ha calgut adaptar la infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll de Catalunya, el moll d'Andalusia, el de Cantàbria o el futur moll de les Illes Balears.
No es pot obviar en parlar del Port de Tarragona l'interès per la cultura i per la ciutat que ha demostrat al llarg dels anys. Mostra d'aquesta relació port-ciutat és el Moll de Costa que s'obrí al públic l'any 1986 i que, des d'aquella data, ha esdevingut un punt de referència per als ciutadans tarragonins.
L'Autoritat Portuària de Tarragona va ser de les primeres en tot l'Estat que creà un espai per a custodiar el seu patrimoni documental i gràfic: l'Arxiu del Port de Tarragona, i posteriorment un altre per a preservar el seu patrimoni material: el Museu del Port.
A més, el Port de Tarragona sempre ha disposat d'espais expositius en els quals artistes contemporanis reconeguts han mostrat la seva obra i on s'han ofert exposicions capdavanteres del moment a l'abast de la ciutadania.